Un lector enamorat

Hi ha un moment revelador al principi de “Un home enamorat” de Karl Ove Knausgaard. És quan el seu millor amic Gier li recrimina a l’autor, amb la barreja d’admiració i sarcasme que el caracteritza, la manera única que te d’escriure: “¿Técnica? eso es fácil de decir para ti, que eres capaz de explayarte en veinte páginas sobre una visita al váter y conseguir que la gente que lo lee se le humedezcan los ojos”.  No trobo millor manera de descriure la força narrativa d’aquest home, aquesta energia que et succiona i que neix, de manera inversemblant, de les coses més trivials de la vida quotidiana. No se si n’heu sentit a parlar de Karl Ove, potser si, la magnitud de la seva proposta ha generat molts comentaris. Un llibre de 3.600 pàgines publicat en sis volums i que porta per nom “La meva lluita”. Si, com el llibre d’Adolf Hitler. Un llibre que ha provocat el rebuig de la seva fàmilia, demandes i fins i tot un brot depressiu de la seva dona actual. El motiu és clar, la materia prima d’aquesta autobiografia descarnada i emocional és la seva vida, amb les petites eufòries i les misèries de cada dia.

content

A mi, sincerament, em fa ràbia que la gosadia de la proposta estigui amagant el valor literari del llibre. Per això vull escriure aquí que “Un home enamorat” m’ha enganxat com feia molt temps que cap altre llibre ho feia, de fet, com quan llegia de petit i em bevia cada paraula d’un autor clàssic desconegut per mi fins llavors. Reconec que he robat hores a la nit per devorar unes quantes pàgines més, malgrat la coïssor als ulls i la certesa que el proper dia no serviria per a res. I el millor del cas és que el que m’estaven explicant era aparentment absolutament banal i intrascendent, un home aclaparat per la vida de pare que s’ha trobat als morros i que enyora la llibertat creativa perduda. Quina és la clau de la fascinació que desperta la seva prosa, doncs? Probablement  l’honestedat brutal, que diria en Calamaro, amb la que descriu les seves contradiccions, dubtes i mancances. Una honestedat embolcallada en un estil auster i brutalment enèrgic. Es fa difícil no compartir, per exemple, la eufòria desbocada de la part quan s’enamora de la Linda i festegen com dos enamorats, Jo no vaig poder, i quan vaig acabar-lo, fa quatre dies, vaig intentar començar-ne un de nou, un de ben diferent, per desenganxar-me’n, però el vaig trobar trivial, impostat i fictici. Trobava a faltar la veu interior de Karl Ove fent-me companyia, el seu sentit moral, la seva manca de sociabilitat, la seva habilitat per descriure la gent que el rodeja de manera despietada però amb una empatia que el redimeix. Total, que avui m’he comprat el primer volum “La muerte del padre”. I després, si puc, els següents fins acabar-me les 3.600 pàgines de veritat que embolcallen aquesta lluita tan fascinant. Si, no em fa vergonya dir-ho. Ara mateix sóc un lector enamorat.

Anuncis

One comment

  1. bondiacharlie · gener 31, 2015

    Ostres, m’han vingut ganes de llegir-lo! Però abans de d’acabar el que m’estic llegint actualment!

    M'agrada

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s